Les tecnologies prometedores no funcionen de la mateixa manera a tots els ports. Factors locals —com ara els procediments operatius, els sistemes digitals, la disponibilitat de dades, les responsabilitats institucionals o la capacitat del personal— determinen si una solució es pot implantar realment i mantenir més enllà del desplegament inicial.
Les demostracions tecnològiques serveixen precisament per posar-ho a prova. En lloc d’avaluar una solució només sobre el paper, permeten observar com funciona en condicions reals: amb organitzacions reals, limitacions reals en matèria de dades i pressions operatives reals.
La demostració als ports namibis de Walvis Bay i Lüderitz s’està implementant en el marc del projecte Global Maritime Technology Cooperation Centres Network Phase II (GMN II) de l’Organització Marítima Internacional (IMO), finançat per la Unió Europea, com a part del seu pilot Port Call Upcycling (PCU). Aquest marc permet documentar i compartir amb el conjunt del sector marítim el procés d’implementació, els efectes operatius i els requisits pràctics associats a la compartició de dades d’escales portuàries.
La demostració provarà l’enfocament en els diferents entorns operatius de Walvis Bay (a la imatge) i Lüderitz. Font: NAMPORT
De la plataforma al sistema operatiu
Les plataformes de compartició de dades d’escales portuàries permeten que les organitzacions implicades en l’escala d’un vaixell —autoritats portuàries, operadors de terminals, pràctics, operadors de remolcadors, equips d’amarratge, agents marítims i vaixells— accedeixin a informació operativa més actualitzada i coherent. En principi, disposar d’una visió operativa compartida facilita la coordinació i redueix les ineficiències que apareixen quan els diferents actors treballen amb dades diferents o desactualitzades.
Tanmateix, desplegar una plataforma digital no garanteix que la informació estigui disponible, sigui precisa o s’utilitzi de manera sistemàtica. Cada entorn operatiu planteja interrogants propis: la plataforma es pot integrar amb els sistemes portuaris existents? Les dades necessàries estan disponibles en un format utilitzable? Quines organitzacions són responsables de facilitar-les i actualitzar-les? El personal operatiu disposa del temps, les competències i l’autoritat necessaris per utilitzar el sistema de manera efectiva? Com s’han de governar i compartir les dades entre els diferents participants?
El pilot de Namíbia abordarà aquestes qüestions específicament a Walvis Bay i Lüderitz. Posar a prova la solució en dos ports que difereixen en escala, perfil d’activitat i configuració dels agents implicats també permetrà observar fins a quin punt el context local condiciona la implementació.
La iniciativa Port Call Upcycling
La iniciativa Port Call Upcycling de l’IMO GMN II és el marc més ampli en què s’inscriu la demostració. La seva funció va més enllà de donar suport a la instal·lació d’una tecnologia: reuneix organitzacions internacionals, regionals i nacionals per analitzar com es poden introduir, monitorar i avaluar a la pràctica les solucions per a les escales portuàries, connectant demostracions individuals amb un procés més ampli de cooperació tècnica i intercanvi de coneixement.
A través de la iniciativa, les conclusions extretes de Walvis Bay i Lüderitz —resultats tècnics, experiència operativa, necessitats formatives, aprenentatges institucionals i reptes relacionats amb la implicació dels agents— es poden compartir amb altres ports i administracions marítimes, especialment mitjançant les xarxes regionals de l’MTCC Africa.
Aquesta connexió no implica que les solucions es puguin replicar directament. Cada port té el seu propi model operatiu, els seus sistemes existents i la seva configuració institucional, de manera que qualsevol aplicació futura requerirà una avaluació específica de les condicions locals. Una part del valor de la demostració consisteix precisament a identificar què es pot transferir i què necessita una adaptació local, una distinció que només es pot establir mitjançant una documentació rigorosa tant de la implementació com dels resultats.
Què analitzarà la demostració
En el marc de la demostració, el projecte desplegarà Posidonia Operations, inclòs el seu mòdul Port Call Optimization (PCO), als ports de Walvis Bay i Lüderitz. La plataforma facilita l’intercanvi d’informació en etapes clau d’una escala portuària: hores previstes i reals d’arribada, disponibilitat del moll, practicatge, operacions de càrrega i preparatius per a la sortida.
La demostració analitzarà si aquesta informació es pot consolidar i posar a disposició dels actors pertinents de manera que doni suport a la presa de decisions operatives, i fins a quin punt la plataforma s’adapta a les pràctiques de treball existents. Les escales portuàries depenen de la coordinació entre múltiples organitzacions, de manera que la utilitat de qualsevol sistema digital depèn de la qualitat i l’actualitat de les dades aportades, de la participació activa de la comunitat portuària i de la integració de la informació en la planificació quotidiana, en lloc que funcioni de manera paral·lela.
Per aquest motiu, la formació i el desenvolupament de capacitats són elements centrals de la implementació, i no simples complements. El personal ha d’entendre no només com utilitzar la plataforma, sinó també per què es requereixen determinades dades i com les seves aportacions afecten la resta d’agents que intervenen en l’escala.
Peu de foto: Flux de treball il·lustratiu d’una escala portuària que mostra com es poden compartir dades operatives al llarg de les diferents fases, des de l’arribada i el practicatge fins a la disponibilitat del moll, les operacions de càrrega i la sortida.
Construir la base d’evidència
Un dels objectius principals és determinar si la tecnologia genera canvis observables en les operacions d’escala portuària. Per fer-ho, el projecte establirà una línia de base que descrigui els processos existents i els indicadors operatius rellevants abans del desplegament. Les dades recollides durant la demostració es compararan posteriorment amb aquesta línia de base mitjançant indicadors com el temps d’espera dels vaixells, el temps d’inactivitat, la precisió de les estimacions temporals dels diferents esdeveniments i la coordinació dels serveis portuaris. L’avaluació també analitzarà si els canvis operatius es corresponen amb variacions en el consum de combustible o en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Caldrà interpretar les conclusions amb cautela. Les operacions portuàries estan condicionades per factors que no tenen res a veure amb cap plataforma digital, com ara la meteorologia, la programació dels vaixells, els requeriments de la càrrega, la disponibilitat dels molls o les incidències imprevistes. El projecte necessitarà dades suficients i una metodologia d’avaluació estructurada abans de poder atribuir els canvis observats a la tecnologia. En aquesta fase, la demostració analitza la contribució potencial de la plataforma a l’eficiència operativa; qualsevol efecte sobre les emissions s’haurà de mesurar i validar de manera independent.
Aprendre del procés d’implementació
Els resultats del projecte aniran més enllà dels indicadors operatius. El mateix procés d’implementació genera evidència que sovint és tan valuosa com les dades de rendiment: com s’integra la plataforma amb els sistemes portuaris existents; com es defineixen les responsabilitats a l’hora d’aportar i validar les dades; com s’impliquen els actors de la comunitat portuària; com afecten els diferents nivells de maduresa digital a l’adopció de la tecnologia; com s’identifiquen i s’aborden les necessitats formatives; com es governen l’accés a les dades i l’intercanvi d’informació, i què cal per mantenir la solució una vegada finalitzat el període de demostració.
Documentar aquests factors permet al projecte avaluar no només si la tecnologia funciona des del punt de vista tècnic, sinó també quines condicions organitzatives i institucionals són necessàries per utilitzar-la de manera sostenible. Una plataforma pot funcionar correctament a nivell tècnic i, alhora, topar amb barreres organitzatives reals. De la mateixa manera, les limitacions que apareguin durant el pilot poden indicar en quins àmbits cal ajustar els processos, la formació, la configuració del sistema o altres aspectes de la implementació. Establir clarament aquesta distinció és un dels principals objectius de la demostració.
De l’evidència local a una aplicació més àmplia
La demostració de Namíbia generarà un cas d’estudi basat en les condicions específiques de Walvis Bay i Lüderitz. El seu valor més enllà d’aquests ports dependrà de la qualitat de l’evidència recollida i del rigor amb què el projecte documenti tant els assoliments com les limitacions.
Els resultats poden ajudar altres ports a entendre els requeriments de dades, la integració de sistemes, els mecanismes de governança i la capacitat organitzativa que exigeix la compartició de dades d’escales portuàries. També poden contribuir a identificar quins entorns portuaris són més adequats per a enfocaments de presa de decisions col·laborativa i en quines condicions és més probable que se’n materialitzin els beneficis.
L’objectiu no és presentar el model de Namíbia com una plantilla universal, sinó generar evidència pràctica i documentada que permeti prendre decisions més ben informades en altres contextos. Mitjançant la iniciativa Port Call Upcycling, aquesta evidència connecta l’experiència d’implementació local a Namíbia amb un procés més ampli de cooperació tècnica marítima. La seva aportació, per tant, no es mesurarà només pel rendiment de la plataforma, sinó també pel coneixement que el projecte generi sobre com introduir, avaluar i mantenir tecnologies col·laboratives per a les escales portuàries en ports de països en desenvolupament.
El paper de CENIT en el projecte
En el marc del pilot, CENIT, la unitat d’innovació en transport del CIMNE, lidera les activitats de recerca, validació i difusió. La seva funció és generar l’evidència necessària per avaluar la demostració, incloent-hi la definició de les condicions de partida a Walvis Bay i Lüderitz, el desenvolupament d’indicadors de rendiment operatiu i ambiental i l’anàlisi de si els canvis observats en les operacions d’escala portuària, el consum de combustible i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle es poden associar amb la introducció de la plataforma digital.
CENIT també continuarà monitorant la plataforma durant la fase posterior de suport, aportarà evidència al cas de negoci del projecte i coordinarà les activitats de comunicació i intercanvi de coneixement perquè els aprenentatges generats puguin ser útils per a altres ports que estiguin valorant enfocaments similars.
