Les estacions ferroviàries ocupen una posició singular en el paisatge urbà: no només funcionen com a nodes complexos de mobilitat i transport, sinó també com a espais públics que poden considerar-se elements integradors de la ciutat. En conseqüència, les estacions tenen un impacte decisiu en el seu entorn urbà com a llocs de vida quotidiana, afectant tots els agents implicats, inclosa la ciutadania i el medi ambient.
La unitat d’innovació en transport del CIMNE, CENIT, és un actor clau en el projecte RAIL4CITIES, una iniciativa paneuropea que reuneix dotze entitats transversals per redefinir i potenciar les estacions com a centres de vida urbana.
Objectius del projecte
L’ambició central de RAIL4CITIES és desenvolupar un nou model operatiu, accessible i altament aplicable d’estacions com a promotores de ciutats sostenibles (model SCP), combinat amb una metodologia i una eina europea compartida per a la seva implementació efectiva. El projecte té en compte els impediments interdependents (model de negoci orientat al benefici, xarxa complexa d’agents i parts interessades, buits normatius) i proporciona als responsables de la presa de decisions les eines necessàries per transformar les estacions en agents promotors de ciutats sostenibles.
Font: Consorci Rail4Cities (rail4cities.eu)
Enfocament d’implementació
El model s’aplicarà en cinc laboratoris vius que abordaran la transformació de les estacions en nodes de mobilitat verda i activa a França, centres energètics a Itàlia, desenvolupament orientat al transport a Alemanya, centres de serveis socialment inclusius mitjançant Solucions Basades en la Natura a Polònia, i centres de serveis que afavoreixin la ciutat dels 15 minuts i l’economia circular a Bèlgica.
En aquest projecte, la unitat d’innovació en transport del CIMNE, CENIT, ha desenvolupat la metodologia per a l’anàlisi d’impacte d’un nou model d’estacions en entorns urbans. L’objectiu d’aquesta metodologia és calcular el Retorn Sostenible de la Inversió (S-ROI), que incorpora factors ambientals i socials, a més dels costos i beneficis econòmics (CBA). Així, aquesta solució permetrà avaluar no només els efectes sobre la rendibilitat de les estacions (anàlisi cost-benefici d’integrar, per exemple, nous serveis i solucions), sinó també els efectes sobre l’ecosistema urbà (persones, medi ambient, planificació del transport i planificació urbana), especialment aquells que no són “directament tangibles”.
En aquest lliurable, s’han utilitzat tres metodologies interrelacionades—la Teoria del Canvi (ToC), el Retorn Sostenible de la Inversió (S-ROI) i l’Anàlisi Multicriteri (MCA)—per avaluar l’impacte del nou model d’estació en el context urbà i el sistema de mobilitat. El marc metodològic d’avaluació d’impacte es descriu a la Figura 1.
Figura 1. Marc metodològic d’avaluació d’impacte
La Teoria del Canvi (ToC) descriu les activitats, solucions i impactes (o indicadors clau de rendiment, KPIs) de cadascun dels set àmbits d’actuació, tot considerant també les limitacions i com superar-les. La ToC serveix com a base tant per al càlcul del Retorn Sostenible de la Inversió (S-ROI) com per a l’Anàlisi Multicriteri (MCA).
L’objectiu de la metodologia S-ROI és obtenir un indicador objectiu de la contribució neta o benefici global de cadascun dels resultats, per tal de poder seleccionar posteriorment la solució òptima. La Figura 2 explica el flux de treball proposat per implementar l’avaluació S-ROI de les activitats plantejades als laboratoris vius.
La selecció de les solucions òptimes es fa conjuntament amb els resultats de l’anàlisi multicriteri (MCA). Aquest mètode comença amb la identificació de l’objectiu principal i la determinació dels criteris i subcriteris aplicats a les alternatives. La jerarquia representa les relacions entre els següents elements (vegeu la Figura 3):
- Nivell 1: Objectiu principal. L’objectiu és seleccionar les solucions amb més potencial en cadascuna de les accions.
- Nivell 2: Criteris i subcriteris. Els criteris podrien ser Infraestructura, Medi Ambient, Social, Financer, Accessibilitat, Tecnologia i Seguretat; mentre que els subcriteris serien KPIs específics dins de cada criteri.
- Nivell 3: Les diferents alternatives o solucions viables que es proposen per a cada acció.
Figura 2. Flux de treball per implementar l’avaluació S-ROI de les activitats
Figura 3. Diagrama conceptual o model jeràrquic del Procés Analític Jeràrquic (AHP)
La idea central d’aquesta metodologia és desenvolupar una eina que proporcioni solucions clau per a cada acció, abordant els aspectes econòmics, ambientals i socials. L’eina d’anàlisi d’impacte permetrà construir serveis i solucions creatives que donin resposta a aquests factors mitjançant la integració del S-ROI i el MCA. Com a resultats, la incorporació del càlcul S-ROI en l’anàlisi cost-benefici té com a objectius:
- Millorar la comprensió de la relació entre sostenibilitat i àmbit financer.
- Fomentar una major consciència sobre la sostenibilitat com a part integral de l’operativa empresarial.
- Preparar millor els participants empresarials per a les futures normatives i estàndards de sostenibilitat.
- Impulsar les empreses ferroviàries a integrar metodologies S-ROI en els seus anàlisis interns de CBA per a projectes futurs, en reconèixer els beneficis d’aquest càlcul i el seu impacte en la col·laboració amb les institucions locals.
Conclusió
El projecte RAIL4CITIES adopta un enfocament singular per replantejar les estacions ferroviàries com a catalitzadors del desenvolupament urbà sostenible i socialment inclusiu. Mitjançant la creació i execució del model SCP, el projecte no només supera les limitacions dels models tradicionals d’estació, sinó que també ofereix un marc integral per a la seva transformació en nodes de mobilitat verda, inclusió social i resiliència econòmica. RAIL4CITIES proporciona una eina sofisticada per analitzar les múltiples implicacions de les modificacions en les estacions, utilitzant enfocaments interconnectats com la Teoria del Canvi (ToC), el Retorn Sostenible de la Inversió (S-ROI) i l’Anàlisi Multicriteri (MCA). Aquesta estratègia garanteix que els responsables de la presa de decisions disposin del coneixement necessari per maximitzar les funcions de les estacions, combinant viabilitat econòmica amb avantatges ambientals i socials. Els resultats del projecte fomentaran l’adopció de pràctiques sostenibles, promovent així el desenvolupament d’estacions ferroviàries més verdes i habitables arreu d’Europa. A mesura que les estacions i els governs municipals comencin a incorporar aquesta metodologia en la seva planificació i operativa, el potencial d’impacte positiu en els ecosistemes urbans esdevé més tangible, donant pas a una nova era de transport urbà sostenible.
Adaptació d’un article original escrit per Samra Sarwar i Francesc Gasparin Casajust
