Un tren de Rodalies s’atura al nord de Barcelona | Font: Wikimedia Commons / Iguadix
Dimarts, 27 de gener de 2026, a Gelida (Alt Penedès), un tren de Rodalies va topar amb un mur de contenció que presumptament s’havia desprès a causa de les fortes pluges. L’accident va provocar una víctima mortal, un maquinista en pràctiques, i 37 persones ferides. Arran de l’incident, el servei de Rodalies va quedar interromput durant almenys cinc dies, mentre es produïen nous despreniments en altres punts de la infraestructura ferroviària. Els experts del CIMNE, Sergi Saurí i Marcos Arroyo, tots dos doctors en enginyeria civil, han analitzat el cas en diverses entrevistes i alerten d’un problema estructural que va molt més enllà d’un incident aïllat.
La situació complexa de Rodalies
El Dr Sergi Saurí, director de la Unitat d’Innovació en Transport del CIMNE (CENIT), és expert en transport i mobilitat. En entrevistes anteriors ja havia advertit de la “situació complexa” que viu la xarxa de Rodalies, que no ha rebut inversions significatives des de fa més de 30 anys. El investigador ha estat entrevistat per 3CatInfo, Catalunya Ràdio, Cadena SER i COPE. Sobre la crisi actual a Rodalies, assenyala que “no és només un problema de manca de manteniment, sinó també de capacitat”. La xarxa ferroviària té una estructura radial molt tensionada, en què qualsevol incidència es propaga ràpidament per tot el sistema. A això s’hi afegeix la manca d’inversió: el Ministeri espanyol és responsable de tots els elements que conformen l’operació ferroviària i, per tant, del seu manteniment, però s’ha prioritzat “l’alta velocitat en detriment de tots els sistemes metropolitans”.
Reprendre el servei amb garanties
Segons el Dr Saurí, les inversions necessàries en manteniment no s’han fet en un context de creixement sostingut de la demanda. L’expert considera que “no només cal completar les inversions actuals”, sinó també “afrontar els límits de capacitat en estacions clau com Barcelona Sants o Plaça Catalunya”, totes dues al centre de Barcelona. La xarxa de Rodalies és un servei essencial per al bon funcionament de la mobilitat urbana i de l’economia del país. En aquest sentit, les mesures per garantir la seguretat haurien de ser prioritàries i aplicables a curt termini, dins dels límits de l’actual infraestructura: inspeccions més freqüents de la via, detecció precoç d’incidències i reduccions de velocitat en punts vulnerables.
Adaptar la infraestructura al canvi climàtic
Segons Saurí, el principal repte del govern és “millorar la capacitat del transport públic”, ja que es considera “la millor opció per afrontar la creixent necessitat de mobilitat” al país. El canvi climàtic també hi té un paper determinant, ja que “ens obliga a repensar com dissenyem, mantenim i planifiquem la infraestructura”. Amb episodis extrems cada vegada més freqüents i intensos, “cal ajustar els estàndards de disseny i les estratègies de manteniment”, afirma el director del CENIT. Els plans de gestió també han de preveure possibles interrupcions del servei i garantir alternatives per als usuaris.
La pluja persistent posa a prova els murs de contenció
El Dr Marcos Arroyo, investigador del clúster de Geomecànica i Hidrogeologia, centra la seva recerca en l’estudi del comportament del sòl i de les estructures geotècniques en la seguretat i fiabilitat de les infraestructures. L’expert ha explicat a 3CatInfo, Catalunya Ràdio i el diari Ara els factors clau que poden comprometre l’estabilitat d’un mur de contenció. El Dr Arroyo destaca que la pluja és “un dels principals desencadenants de les inestabilitats de vessants i el factor que més carrega les estructures de contenció”. La pluja persistent posa les estructures a prova: augmenta el pes del terreny i exigeix un esforç més gran als murs. A més, amb el temps, els sistemes de drenatge poden deixar de funcionar correctament i incrementar el risc d’esfondrament.
Inspecció i prevenció, claus per a la seguretat
Una mesura preventiva és la inspecció visual, que pot revelar senyals d’alerta precoços. Però en el cas dels murs de contenció, aquest enfocament no sempre és suficient. Les fallades de drenatge sovint es produeixen darrere de l’estructura i poden no mostrar cap símptoma visible. Per això es demana als gestors de la infraestructura que mantinguin un inventari complet i un pla d’inspecció sistemàtica per identificar les parts més vulnerables de la xarxa. Això permet als experts determinar quines comporten més risc en cas de fallada i establir un ordre clar de prioritat d’intervenció. Pel que fa als despreniments, l’expert assenyala que hi ha un ampli ventall de tecnologies per estabilitzar talussos, reforçar murs inestables i protegir el trànsit ferroviari. També es poden instal·lar dispositius de monitoratge per detectar moviments del terreny i activar inspeccions més exhaustives quan calgui.
Orografia complexa i una xarxa envellida
La xarxa de Rodalies és extensa, envellida i condicionada per l’orografia complexa del país. El pas del temps no ha afectat tots els seus elements de la mateixa manera, i alguns trams són més vulnerables que d’altres. En un territori densament poblat i muntanyós, construir rutes alternatives requereix inversions molt elevades. Per això el Dr Arroyo subratlla la importància de prioritzar els recursos en un manteniment rigorós, una operació diària segura i una planificació a llarg termini de la infraestructura existent.
