La pluja continuada d’aquests últims dies ha deixat escenaris tràgics a Catalunya, com l’accident ferroviari de Gelida per la caiguda d’un mur de contenció, i esllavissades en altres punts de la xarxa de rodalia. Parlem amb la Dra. Núria M. Pinyol, investigadora del clúster de recerca en Geomecànica i Hidrologia del CIMNE i experta en enginyeria del terreny, sobre els factors involucrats en aquests successos i les mesures per prevenir riscos.
Els murs de contenció són elements clau en moltes infraestructures per permetre diferències d’alçada del terreny, especialment en carreteres, vies i entorns amb desnivells. Quan el terreny és molt resistent, com una roca, és possible fer talls gairebé verticals sense afegir elements externs. Però quan es treballa amb sòls menys cohesionats, com en carreteres i vies, entren en joc els murs, dissenyats per suportar les forces del terreny situat al darrere i garantir l’estabilitat de l’estructura.
Tal com explica la Dra. Pinyol, un dels factors crítics en la integritat dels murs de contenció són les infiltracions d’aigua. Quan el terreny darrere del mur està saturat, l’aigua exerceix una pressió addicional que el mur ha de suportar. Per això, els dissenys inclouen sistemes de drenatge que han de permetre l’evacuació de l’aigua.
Tanmateix, si aquests drens fallen per qualsevol causa, les pressions poden augmentar fins al punt de provocar un col·lapse estructural. A més, en èpoques de pluja intensa i acumulada com les ocorregudes a Catalunya el gener de 2026, l’aigua no només incrementa l’empenta sobre el mur, sinó que redueix la resistència del terreny posterior, afegint més factors de risc.
“Si els drens fallen per qualsevol causa, les pressions poden augmentar fins al punt de provocar un col·lapse estructural”
Tal com explica Pinyol, el trencament dels murs no se sol donar per un sol factor, aïllat. Sovint es tracta d’una combinació de diversos elements: la pressió de l’aigua, problemes estructurals com la corrosió de les armadures o una fissuració excessiva, i fins i tot esllavissades del terreny més enllà del mur que poden involucrar tota l’estructura.
“El problema de la geotècnica és que no és fàcil veure les coses, perquè tot està enterrat dins del terreny”, comenta la investigadora del CIMNE. Això fa que la detecció primerenca sigui clau: a vegades, petites esquerdes, filtracions o petits moviments són els únics indicis visibles d’un problema que pot esdevenir greu.
“El problema de la geotècnica és que no és fàcil veure les coses, perquè tot està enterrat”
Per prevenir aquests riscos, la Dra. Pinyol destaca la importància de les inspeccions visuals i, especialment, dels sistemes d’auscultació. Aquests sistemes, instal·lats en punts crítics, permeten un seguiment en temps real i a distància de l’estat dels murs, enviant dades a bases centralitzades i activant alertes quan es detecten anomalies.
Els mètodes numèrics, clau en la prevenció geotècnica
La modelització numèrica s’ha demostrat una eina fonamental en la geotècnia, i en el cas específic dels murs de contenció pot servir per preveure què pot passar en diferents escenaris: des de l’aplicació de mesures preventives fins a l’evolució del risc a curt i mitjà termini, tenint en compte factors com el canvi climàtic i la variació del règim de pluges.
La col·laboració entre la comunitat científica i les administracions públiques, com el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, és essencial per garantir una gestió adequada dels actius geotècnics i la seguretat de les infraestructures.
