El professor Carlos Agelet de Saracibar Bosch va morir a Barcelona el 18 de febrer de 2026 després d’una llarga lluita contra el càncer.
Carlos va ser un dels meus primers doctorands i el primer que prèviament havia estat alumne de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (d’ara endavant, l’Escola de Camins) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va iniciar la seva tesi doctoral el 1986 i la va finalitzar el 1990.
Carlos era un estudiant brillant, amb una sòlida formació de base, a més d’un treballador incansable i molt motivat per la recerca, qualitats que va demostrar àmpliament durant l’etapa doctoral. Voldria destacar que Carlos va acceptar de bon grat afrontar en la seva tesi la resolució d’un problema aparentment allunyat de la seva formació com a enginyer de camins: la modelització matemàtica i el càlcul mitjançant el mètode dels elements finits (MEF) de processos de conformació de peces metàl·liques primes. Aquests processos s’utilitzen per fabricar peces de xapa per a components de carrosseries d’automòbils i altres vehicles, així com en electrodomèstics i envasos, entre moltes altres aplicacions. L’objectiu del càlcul és estimar amb precisió com es deforma la xapa, inicialment plana, quan és sotmesa a l’impacte d’un punxó que la embuteix en un motlle, de manera que la peça resultant tingui les dimensions i les propietats mecàniques desitjades. La complexitat del càlcul amb el MEF d’aquests processos rau en l’aparició de grans moviments de la xapa, que generen grans deformacions i plasticitat en el material durant la conformació.
L’excel·lent formació de Carlos en matemàtiques, mecànica de medis continus i càlcul d’estructures adquirida a l’Escola de Camins li va permetre afrontar amb èxit la resolució d’aquest problema. Així, en la seva tesi Carlos va desenvolupar un mètode original per a l’anàlisi mitjançant el MEF de processos d’embotició de xapa utilitzant la teoria de làmines primes, considerant únicament la deformació plàstica del metall, atès que les deformacions elàstiques són molt petites en aquests processos.
Personalment em va alegrar molt que Carlos acceptés el repte d’abordar en la seva tesi la recerca en un camp nou, aparentment allunyat del que tradicionalment s’entén com a enginyeria civil, però per al qual Carlos estava molt ben preparat. El seu exemple, de fet, va obrir la porta a experiències similars d’altres doctorands de l’Escola de Camins i d’altres centres universitaris d’Espanya.
Els resultats de la tesi doctoral de Carlos van ser el punt de partida d’investigacions posteriors al CIMNE sobre aplicacions del MEF en processos de conformació de peces de xapa. El programari resultant, anomenat Stampack, es va transferir al mercat a través de l’empresa Quantech ATZ SA, impulsada l’any 1996 pel grup de professors de l’àmbit de la Resistència de Materials i Estructures de l’Escola de Camins, en col·laboració amb el CIMNE. Aquest programari encara s’utilitza amb èxit en moltes aplicacions industrials del sector de la conformació de peces metàl·liques primes a escala internacional.
Un cop finalitzada la seva tesi, Carlos va continuar com a docent a l’Escola de Camins, de la qual anys més tard arribaria a ser catedràtic de l’àrea de coneixement de Mecànica dels Medis Continus i Estructures. La seva docència es va desenvolupar principalment en aquest àmbit, en el qual també va destacar per les seves grans qualitats com a professor.
La tasca investigadora de Carlos en els anys posteriors a la seva tesi es va desenvolupar com a investigador adscrit del CIMNE, amb un enfocament inicial en la modelització matemàtica i numèrica, mitjançant el MEF, de problemes de contacte amb fregament entre cossos deformables. Posteriorment, Carlos es va implicar en aplicar els seus coneixements de mecànica computacional i l’experiència adquirida en la seva tesi al desenvolupament de models de simulació basats en el MEF per a l’estudi de diversos processos de conformació de metalls, com ara la fosa, la soldadura per fricció i la fabricació additiva (l’anomenada impressió 3D), entre d’altres. Aquesta recerca la va dur a terme en estreta col·laboració amb professors de l’Escola de Camins i amb investigadors del CIMNE, com Miguel Cervera, Michele Chiumenti i Narges Dialami, amb els quals va publicar diversos treballs científics, entre altres col·laboracions. Tot plegat ha contribuït a fer que el CIMNE i la UPC siguin avui un referent internacional en el camp de la simulació numèrica de processos de conformació de metalls. Aquesta línia de recerca continua avui plenament vigent a Barcelona i té un gran impacte en la indústria tant a nivell nacional com internacional.
Carlos va participar activament en la vida social de l’Escola de Camins a l’inici dels anys 2000. Juntament amb la seva esposa Teresa i el seu fill, també anomenat Carlos, no faltaven mai als esdeveniments socials que s’organitzaven sovint. D’entre aquests, voldria destacar les graellades (“asados”) organitzades per un grup d’investigadors argentins del CIMNE, liderats pel professor d’investigació ICREA Sergio Idelsohn, amb la col·laboració de doctorands de l’Escola de Camins i d’altres grups de la UPC. Aquestes trobades se celebraven cada primavera als jardins de Torre Girona, que aleshores era la seu de l’Escola de Camins i que avui acull el rectorat de la UPC. Aquelles vivències, juntament amb l’activitat acadèmica del seu pare, probablement van animar el seu fill Carlos a estudiar a la UPC, on anys més tard es va graduar com a arquitecte. Actualment desenvolupa brillantment la seva carrera professional com a arquitecte des de Miami.
Finalment, cal destacar la implicació de Carlos en l’organització de sessions temàtiques sobre la simulació de processos de conformació industrial en nombrosos congressos científics internacionals. Aquesta tasca la va dur a terme en col·laboració amb diversos científics de prestigi en l’àmbit de la mecànica computacional, i cal remarcar especialment la seva estreta relació durant dècades amb el professor Jean-Philippe Ponthot, de la Universitat de Lieja.
Carlos és un insigne representant de la primera generació de professors i investigadors formats a l’Escola de Camins. De la seva mà, aquesta Escola i els centres d’R+D+i que se’n van derivar, com el CIMNE, i per extensió la mateixa UPC, han assolit un gran prestigi internacional tant en la recerca com en la docència. L’experiència personal de Carlos ha motivat molts joves graduats d’enginyeria a seguir una carrera investigadora en camps aparentment allunyats de la seva formació inicial, contribuint a resoldre problemes d’interès per al progrés de la societat, tal com va fer ell mateix. Descansi en pau.
Eugenio Oñate
Professor emèrit a l’ETS d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPC
Senior Distinguished Researcher i fundador del CIMNE
