RESUM
La fabricació additiva (AM) basada en processos de filament fos permet obtenir components estructurals lleugers i personalitzats, però presenta una anisotropia marcada derivada de l’orientació dels filaments, l’apilament de capes, la porositat i les interfícies. Aquesta tesi desenvolupa un marc numèric predictiu i validat experimentalment per modelitzar el comportament mecànic d’estructures impreses en 3D, integrant modelització constitutiva, identificació de paràmetres, homogeneïtzació multiescala i anàlisi orientada a aplicacions. En primer lloc, una revisió de l’anisotropia en fabricació additiva, les aplicacions estructurals i els sistemes desplegables basats en kirigami estableix la motivació i els requeriments de modelització. El nucli del treball proposa una formulació d’elements finits que incorpora trajectòries d’impressió importades, sistemes locals de referència del material, lleis constitutives ortòtropes amb formulacions elastoplàstiques i modelització cohesiva de les interfícies entre capes i filaments. Es defineix un protocol de calibratge mitjançant assaigs de tracció, cisallament, flexió i cíclics, que permet identificar els paràmetres elàstics, plàstics i de fractura. El model es valida en provetes i panells, reproduint el comportament força-desplaçament i l’evolució de la rigidesa.
S’introdueix un mòdul multiescala per relacionar els descriptors microestructurals i mesoestructurals, com l’arquitectura dels filaments, la porositat i les interfícies, amb propietats ortòtropes efectives mitjançant volums elementals representatius sotmesos a condicions periòdiques. Això permet transferir els paràmetres del material a l’escala macroscòpica i mostra l’efecte de l’orientació d’impressió sobre la rigidesa. Finalment, el marc s’aplica a estructures basades en kirigami per a sistemes desplegables lleugers en entorns navals. Un programa experimental específic, amb assaigs de desplegament i compressió, i els corresponents models numèrics permeten avaluar la capacitat portant, la histèresi i els mecanismes de deformació. A partir dels resultats, es deriven regles de disseny relatives a l’amplada del reforç, l’orientació d’impressió, els radis mínims de plec i els patrons de farciment. La tesi conclou quantificant la precisió predictiva, resumint les contribucions i identificant limitacions i línies futures de recerca, com la fatiga d’alt cicle, els efectes ambientals i l’extensió a sistemes avançats de polímer-fibra.
Directors de tesi:
-
- Prof. Xavier Martinez Garcia
- Dr. Francesc Turon Pujol
DOCTORANDA
Montserrat Dolz Ripollés té un BSc en Enginyeria de Sistemes i Tecnologia Naval i un MSc en Arquitectura Naval i Enginyeria Oceànica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC, 2021). Actualment cursa un doctorat en Anàlisi Estructural a la UPC mentre realitza la seva recerca al CIMNE, dins del grup de Compostos i Materials Avançats per a Estructures Multifuncionals (CAMMS ). Des del 2022 imparteix classes a l’Escola d’Estudis Nàutics de Barcelona, com a professora adjunta. Actualment, la seva recerca se centra en la caracterització del rendiment mecànic de materials compostos impresos en 3D mitjançant models anisotròpics combinats combinats amb formulacions de compostos com la teoria de mescla serial-paral·lel. Aquesta recerca és aplicable a diferents disciplines d’enginyeria, però s’aplica especialment a l’enginyeria naval. Actualment participa en un projecte europeu, Fibre4Yards, que té com a objectiu oferir un enfocament modular, digitalitzat, automatitzat i rendible per a la producció de vaixells de FRP per augmentar la competitivitat dels constructors navals europeus.