Investigadors de la Unitat d’Innovació en Transport (CENIT) del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) estimen que substituir 772 autobusos convencionals i híbrids de Barcelona per vehicles elèctrics podria suposar un estalvi de 66,5 milions d’euros en 15 anys. L’estudi ha estat encarregat per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el principal operador de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona.
En conjunt, l’anàlisi situa el cost de propietat i explotació d’una flota totalment elèctrica durant 15 anys en 794,4 milions d’euros, en comptes dels 826,9 milions d’euros que suposaria renovar-la amb vehicles convencionals. Si es tenen en compte els possibles ingressos procedents dels certificats d’estalvi energètic, el cost net estimat de l’electrificació es reduiria fins als 760,4 milions d’euros. Els resultats indiquen que la inversió inicial més elevada en vehicles i infraestructures de recàrrega es podria compensar amb la reducció del consum energètic i dels costos de manteniment.
L’estalvi estimat té dos components: 32,5 milions d’euros derivats d’un cost total de propietat inferior al que suposaria renovar la flota amb autobusos dièsel, de gas i híbrids, i uns 34 milions d’euros d’ingressos potencials procedents dels certificats d’estalvi energètic (CAE). Aquest mecanisme, vigent a Espanya, permet convertir els estalvis energètics verificats en certificats que es poden vendre a empreses proveïdores d’energia.
Electrificar la flota requeriria una inversió estimada de 442,1 milions d’euros en vehicles, davant dels 268,2 milions d’euros que costaria renovar-la amb autobusos convencionals. La inversió en infraestructures passaria de 5,9 a 73 milions d’euros. Tanmateix, durant aquests 15 anys, es preveu que els costos d’explotació i manteniment de la flota es redueixin de 547,5 a 249,3 milions d’euros.
Per elaborar aquestes estimacions, els investigadors del CIMNE han analitzat dades facilitades per TMB sobre els costos dels vehicles i les infraestructures, el consum i els preus de l’energia, el quilometratge i les despeses històriques de manteniment. També han entrevistat personal tècnic i han visitat cotxeres d’autobusos per contrastar les hipòtesis operatives. L’avaluació inclou l’adaptació de les cotxeres d’Horta i de la Zona Franca, mentre que la del Triangle ja està electrificada en gran part.
Impacte ambiental i social
L’estudi també preveu reduccions anuals de més de 58.000 tones de diòxid de carboni (CO₂), 91,7 tones d’òxids de nitrogen (NOₓ) i 594,2 quilograms d’emissions de partícules procedents dels motors de combustió. Si es tradueixen a termes econòmics els efectes associats sobre el clima i la qualitat de l’aire, l’informe estima 81 milions d’euros addicionals en beneficis socials.
Condicions per a la viabilitat econòmica
Els investigadors assenyalen que l’estalvi econòmic depèn de diversos factors, com ara mantenir una proporció de substitució pràcticament d’un a un entre els autobusos convencionals i els elèctrics, garantir que cada vehicle tingui prou autonomia per completar el servei diari després de la recàrrega nocturna i obtenir garanties dels fabricants que cobreixin la substitució de les bateries. Sota aquestes condicions l’estudi considera que l’electrificació és econòmicament viable sempre que es compleixin determinades condicions operatives i de contractació.
Sobre el CENIT
El CENIT és la Unitat d’Innovació en Transport del CIMNE. Les seves activitats de recerca i innovació se centren en l’economia del transport, la mobilitat, la logística i la sostenibilitat de la mobilitat. Mitjançant la seva línia de recerca en mobilitat urbana, la unitat treballa en l’optimització del transport públic, el comportament dels usuaris, la mobilitat elèctrica, la distribució urbana de mercaderies i la modelització del trànsit.
