Treballem amb simulació avançada per millorar la seguretat nuclear

Descobreix com la Càtedra UNESCO de Mètodes Numèrics lidera la innovació de frontera al Sud Global

Notícies

Enrere

Creem ciutats habitables: una aproximació interdisciplinària a la mobilitat sostenible

oct. 15, 2025

Filera de bicicletes vermelles i blanques aparcades en una estació de Bicing en un entorn urbà a Barcelona. Cada bicicleta està fixada a una base metàl·lica i mostra un número identificatiu. Font: Wikimedia Commons, Mariordo (Mario Roberto Durán Ortiz)

La xarxa de bicicleta compartida de Barcelona ha impulsat la mobilitat activa entre la població

 

Una nova publicació del CENIT, la Unitat d’innovació en transport del CIMNE, i el Centre for Liveable Cities (CLC) de Singapur mostra com una aproximació interdisciplinària a la mobilitat pot ajudar a les ciutats a maximitzar l’impacte de les intervencions urbanes. Basada en el Marc d’Habitabilitat del CLC (CLC’s Liveability Framework), la publicació introdueix un mètode pràctic per identificar i amplificar els beneficis comuns de les estratègies de mobilitat per a la salut, el medi ambient, l’equitat i la vitalitat econòmica.

Imatge de portada del document “Creating Liveable Cities: A Cross-Domain Approach to Sustainable Mobility.” Un diagrama circular connecta icones que representen el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu, els vehicles elèctrics, la infraestructura, la salut, el medi ambient i la comunitat, per representar un enfocament integrat de la mobilitat urbana. Font: https://knowledgehub.clc.gov.sg/publications-library/creating-liveable-cities-a-cross-domain-approach-to-sustainable-mobility

A l’article hi han participat els investigadors Sergi Sauri, Paco Gasparín Casajust, Samra Sarwar, Alex Mumbrú Camprubí i Mulia Andreas Pasaribu, que han contribuït al desenvolupament del marc de treball, l’anàlisi dels casos d’estudi i la formulació de recomanacions per integrar el càlcul dels beneficis en el disseny i l’avaluació del projecte.

Mobilitat sostenible i benestar social: dues cares de la mateixa moneda

La mobilitat urbana sostenible és un punt clau per abordar molts dels reptes que afronten les ciutats avui en dia, des del canvi climàtic fins als riscos per a la salut i les desigualtats socials. Si les ciutats passen d’una planificació centrada en els cotxes a un disseny orientat a les persones, les ciutats poden reduir les emissions alhora que milloren l’equitat, el benestar i l’activitat local econòmica. Aquests resultats estan interconnectats, de manera que les intervencions s’han de dissenyar i avaluar tenint en compte aquesta interdependència.

Des de fa dècades, la distribució de l’espai i les opcions per al transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu han estat condicionats i limitats per una planificació urbana que ha prioritzat la fluïdesa del trànsit de vehicles de motor. Sovint, això ha resultat en una pitjor qualitat de l’aire, problemes de salut pública i una reducció de la qualitat de vida. El sector del transport continua sent una font important d’emissions i canviar la manera com ens movem per les ciutats és essencial per assolir els objectius globals climàtics i de salut.

El camí cap a la mobilitat integrada

Aquesta publicació ofereix un marc pràctic per identificar, mesurar i amplificar els beneficis mutus de les estratègies de mobilitat. Argumenta que els projectes no només haurien de ser jutjats pels costos, temps de viatge o emissions, sinó també per la seva contribució a la salut pública, la inclusió social i la vitalitat econòmica local. El model combina indicadors quantitatius amb mètodes qualitatius per aconseguir captar l’experiència quotidiana de les persones i, així, ajudar als responsables polítics a prioritzar les accions que generin múltiples beneficis alhora.

Els estudis de cas de Barcelona, Londres, Viena i Singapur il·lustren com la planificació integrada i els mètodes d’avaluació ampliats donen lloc a millores mesurables en l’habitabilitat. Cada exemple mostra com les intervencions en el transport alineades amb objectius urbans globals, com salut, equitat i clima, tenen resultats més clars i un suport públic més sòlid.

Les recomanacions pràctiques que proposa la publicació inclouen:

  • Alinear les guies d’avaluació amb els objectius d’habitabilitat perquè els projectes es valorin amb criteris múltiples i comparables.
  • Utilitzar mètodes híbrids (quantitatius i qualitatius) per capturar tant els resultats tècnic com l’experiència quotidiana
  • Dissenyar projectes que tinguin beneficis locals visibles immediats per ajudar a construir un suport públic
  • Enfortir la coordinació institucional de manera que les decisions reflecteixin les prioritats interdisciplinàries.
  • Prioritzar intervencions que combinin recursos favorables, beneficis locals clars i vies comercials o polítiques ben definides.

Mulia Andreas Pasaribu, de l’equip del CENIT, afirma que “gràcies a aquesta guia, els responsables polítics poden implementar i fer el seguiment de les mesures tenint en compte les sinèrgies entre els diferents pilars, amb les persones al centre“.”

 

Descarregueu-vos l’informe complet.

Notícies relacionades

Etiquetes

Compartiu: