El 10 de desembre, Barcelona va acollir la presentació oficial d’un estudi sobre governança portuària que promet convertir-se en una referència per a la política marítima a la regió mediterrània. El Dr. Sergi Saurí, director del CENIT, la Unitat d’Innovació en Transport de CIMNE, va presentar les principals conclusions, que posen de manifest un canvi estructural en la gestió portuària del Mediterrani.
Study on Governance Models of Mediterranean Ports — el primer anàlisi comparatiu exhaustiu dels sistemes de governança portuària a tota la regió, que impulsa la cooperació regional, la sostenibilitat i l’alineament de polítiques en el sector del transport marítim. L’esdeveniment, organitzat per la Unió pel Mediterrani (UpM) i l’Associació MEDPorts, en col·laboració amb el Port de Barcelona, es va celebrar a l’Auditori del World Trade Center de Barcelona. Aquest treball contribueix directament al Pla d’Acció Regional de Transport de la UpM (2023–2027), alimentant el futur centre permanent de coneixement sobre els sistemes de transport mediterranis.
El projecte s’ha dut a terme en col·laboració entre el CENIT i el CETMO, i respon a la creixent necessitat d’entendre com els diferents sistemes de governança afecten l’eficiència, l’autonomia i les responsabilitats dels ports. L’estudi representa el primer anàlisi sistemàtic i comparatiu dels models de governança i d’organització a la Mediterrània. Examina ports de 16 països: Albània, Algèria, Croàcia, Egipte, França, Grècia, Jordània, Itàlia, Líban, Líbia, Malta, Mauritània, Marroc, Eslovènia, Espanya i Tunísia.
L’abast analític de l’estudi cobreix l’estructura de governança i els models organitzatius, així com els sistemes de propietat i els marcs regulatoris. També analitza els diferents nivells d’autonomia i supervisió portuària, a més de les responsabilitats operatives i la prestació de serveis vinculats a l’activitat dels ports.
Les conclusions de l’estudi apunten a oportunitats —i també a mancances— significatives en la manera com els ports mediterranis s’estan preparant per al futur. Mentre ports capdavanters com Barcelona, Algesires i Cartagena ja fan passos concrets cap a la modernització i la descarbonització, només el 30% dels 30 ports analitzats consideren actualment la producció i l’emmagatzematge d’energia com a prioritats estratègiques. Atès el paper creixent de les energies renovables en les cadenes de subministrament globals, aquesta dada posa en relleu la urgència d’una major coordinació regional.
Tal com va explicar el Dr. Sergi Saurí durant la presentació, “Els ports tenen una posició única per convertir-se en nodes energètics.” Les seves paraules van posar en relleu el potencial dels ports mediterranis per adoptar noves solucions energètiques, com l’hidrogen i altres fonts renovables, dins d’una transició més àmplia cap a la sostenibilitat i la transició energètica.
Per als responsables polítics, les autoritats portuàries i els agents logístics, les implicacions van més enllà dels objectius mediambientals. L’estudi deixa clar que l’estratègia energètica és avui un component clau de la competitivitat portuària, el compliment normatiu i la resiliència a llarg termini, tots ells factors essencials per mantenir la rellevància estratègica de la regió en el comerç marítim mundial.
