📅 Divendres, 7 de novembre de 2025
🕛 12 h CET
📍 Sala de conferències OCZ, Edifici C1, primera planta, Campus Nord de la UPC (Barcelona) + 💻En línia
Enllaç a la retransmissió en directe
RESUM
Presentem un algoritme numèric eficient i robust per resoldre problemes bidimensionals d’elasticitat lineal que combina el format Quantized Tensor Train (QTT) amb una estratègia de partició del domini. Aquest mètode redueix substancialment l’ús de memòria i aconsegueix una disminució notable del rang en comparació amb implementacions consolidades d’elements finits com la plataforma FEniCS. Aquest guany en rendiment, però, requereix repensar de manera fonamental la implementació de les operacions bàsiques dels elements finits, incloent-hi la discretització de la malla, l’ordenació dels nodes i graus de llibertat, la matriu de rigidesa, l’assemblatge de forces nodals internes i l’execució d’operacions algebraiques matriu-vector. En aquest treball es discuteixen tots aquests aspectes en detall i s’avalua el rendiment del mètode en l’aproximació numèrica de tres casos de prova representatius.
Ref: https://doi.org/10.1016/j.cma.2025.118276
PONENT
La Dra. Elena Benvenuti és catedràtica de Mecànica de Sols i Estructures al Departament d’Enginyeria de la Universitat de Ferrara des del 2024. Va obtenir el títol d’Enginyeria Civil el 1997 i el doctorat en Mecànica de Sols i Estructures el 2001 a la Universitat de Trento. Des del 2021 és directora del programa docent d’Enginyeria Civil. És experta en procediments de mecànica computacional de sòlids i estructures. La seva activitat investigadora ha donat lloc a més de 150 publicacions científiques en revistes internacionals i actes de congressos, com a autora única o en col·laboració amb experts internacionals. Les seves publicacions abasten múltiples temes, com ara el dany no local, l’elasticitat no local, el mètode d’elements finits eXtended regularitzat, la transició continu-discontinu, la delaminació en FRP, la mecànica de fractures, els nanocompostos, la mecanobiologia de les interaccions cel·lulars amb interfícies i, recentment, els models de rang baix.