![\"Configuraci\u00f3](\"https:\/\/cimne.com\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/20261014_Paper_Thermoelasticity_fig_miniature_CIMNE-1024x576.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Els models constitutius poden complir la primera i la segona llei de la termodin\u00e0mica i, alhora, ser incompatibles amb la tercera<\/strong>. Aquesta \u00e9s la principal conclusi\u00f3 d’un estudi <\/a>elaborat per investigadors del Centre Internacional de M\u00e8todes Num\u00e8rics en Enginyeria (CIMNE) i de la Swansea University<\/a>, publicat a la revista cient\u00edfica Journal of the Mechanics and Physics of Solids.<\/a><\/em> <\/p>\n En concret, la recerca analitza alguns dels sup\u00f2sits habituals sobre com la calor espec\u00edfica influeix en la descripci\u00f3 matem\u00e0tica dels materials sotmesos a deformacions extremes i canvis de temperatura, i proposa un marc alternatiu per simular aquestes situacions.<\/p>\n L’article, titulat Finite strain thermoelasticity and the Third Law of thermodynamics<\/a><\/em>, est\u00e0 signat pel professor Javier Bonet<\/a>, director general i investigador del CIMNE, i pel doctor Antonio J. Gil<\/a><\/strong>, professor del Zienkiewicz Institute for Modelling, Data and AI<\/a>, de la Facultat de Ci\u00e8ncies i Enginyeria de la Swansea University, a Gal\u00b7les.<\/p>\n Els models constitutius descriuen com responen els materials a les condicions externes<\/strong>, relacionant magnituds com la tensi\u00f3, la deformaci\u00f3 i la temperatura. S\u00f3n fonamentals en la mec\u00e0nica computacional de s\u00f2lids, especialment a l’hora de simular comportaments termomec\u00e0nics complexos. <\/p>\n En la termoelasticitat de deformacions finites, habitualment s’assumeix que la calor espec\u00edfica, que descriu com varia l’energia d’un material amb la temperatura per a un estat determinat, \u00e9s constant o dep\u00e8n \u00fanicament de la temperatura.<\/p>\n En el seu article, Bonet i Gil demostren matem\u00e0ticament que aquests sup\u00f2sits imposen restriccions importants quan es considera la tercera llei de la termodin\u00e0mica<\/strong> i poden comprometre la coher\u00e8ncia termodin\u00e0mica dels models.<\/p>\n La tercera llei de la termodin\u00e0mica estableix que, en sistemes amb un estat fonamental no degenerat, l’entropia ha de tendir a zero quan la temperatura s’aproxima al zero absolut (0 K). Els autors demostren que, en canvi, els models que assumeixen una calor espec\u00edfica positiva i constant prediuen una entropia que tendeix a l’infinit negatiu en aquest l\u00edmit.<\/strong> <\/p>\n \u00abLa tercera llei imposa restriccions a l’acoblament termomec\u00e0nic (thermomechanical coupling) que els models constitutius convencionals no sempre tenen en compte\u00bb, explica Bonet, que tamb\u00e9 forma part del cl\u00faster de recerca de Mec\u00e0nica Estructural i de Part\u00edcules<\/a> del CIMNE.<\/p>\nUn marc alternatiu per a la termoelasticitat<\/strong><\/h2>\n