![\"{%ALT_TEXT%}\"](\"https:\/\/cimne.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/XTrepat_PGuillamat_MArroyo.jpg\")
D\u2019esquerra a dreta: Xavier Trepat, Pau Guillamat i Marino Arroyo.<\/p><\/div>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Un estudi liderat per l\u2019Institut de Bioenginyeria de Catalunya (<\/strong>IBEC<\/a><\/strong>)<\/strong>, la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya \u2013 BarcelonaTech (<\/strong>UPC<\/a><\/strong>)<\/strong> i el Centre Internacional de M\u00e8todes Num\u00e8rics a l\u2019Enginyeria (<\/strong>CIMNE<\/a><\/strong>)<\/strong>, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el European Molecular Biology Laboratory (EMBL<\/a>) in Barcelona<\/strong>, permet obtenir teixits vius capa\u00e7os de deformar-se de forma controlada<\/strong> per generar estructures tridimensionals reprodu\u00efbles.<\/p>\n <\/p>\n La recerca, publicada la revista Science<\/em>, presenta una nova estrat\u00e8gia per “programar” els canvis de forma dels teixits, controlant, mitjan\u00e7ant patrons qu\u00edmics, com s’hi orienten les c\u00e8l\u00b7lules. Els experts plantegen els objectius de l’estudi com una via per dissenyar superf\u00edcies vives que canvien de forma per si mateixes<\/strong>, amb potencials aplicacions que van des de l’enginyeria de teixits fins a la rob\u00f2tica bioh\u00edbrida.<\/p>\n Imatge confocal de monocapa cel\u00b7lular nem\u00e0tica<\/p><\/div>\n <\/p>\n Els teixits biol\u00f2gics formats per c\u00e8l\u00b7lules allargades tendeixen a autoorganitzar-se generant dominis multicel\u00b7lulars on totes les c\u00e8l\u00b7lules s’orienten en la mateixa direcci\u00f3, com les fibres d’un fil en un teixit t\u00e8xtil. Aquest \u00e9s l’anomenat ordre nem\u00e0tic<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n En ocasions, aquest ordre es trenca punts concrets, anomenats defectes topol\u00f2gics, que actuen com a punts de concentraci\u00f3 de forces, capa\u00e7os d\u2019influir en com creixen, migren o fins i tot es deformen els teixits. \u201cL’orientaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules controla les forces, i les forces poden controlar la generaci\u00f3 d’una forma en tres dimensions<\/strong>,\u201d explica Pau Guillamat<\/strong>, investigador del grup de Din\u00e0mica Integrativa de C\u00e8l\u00b7lules i Teixits<\/a> de l’IBEC, i primer autor de l’estudi.<\/p>\n <\/p>\n Per guiar aquestes forces, l’equip va utilitzar el micropatronatge qu\u00edmic<\/strong>: “van dibuixar” sobre superf\u00edcies planes unes l\u00ednies d’una prote\u00efna a la qual les c\u00e8l\u00b7lules s’adhereixen, envoltades de zones amb un pol\u00edmer al qual les c\u00e8l\u00b7lules no s’hi adhereixen. Gr\u00e0cies a aquests patrons, les c\u00e8l\u00b7lules s’alineen seguint les l\u00ednies, creant el “mapa” d’orientacions desitjat. Aix\u00f2 va permetre imposar defectes topol\u00f2gics en posicions exactes, una cosa que la natura genera de forma espont\u00e0nia, per\u00f2 desordenada.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_video src=”https:\/\/cimne.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Guillamat_etal_MovieS23.mp4″ admin_label=”A video showing a tissue transforming into a 3D shape reminiscent of a rose.” _builder_version=”4.27.6″ _module_preset=”default” width=”50%” width_tablet=”50%” width_phone=”100%” width_last_edited=”on|desktop” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_video][et_pb_text admin_label=”Caption” _builder_version=”4.27.6″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” text_orientation=”center” custom_margin=”0px||25px||false|false” custom_padding=”0px||||false|false” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n V\u00eddeo d\u2019un teixit transformant-se en una forma 3D que recorda a una rosa.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.6″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n <\/p>\n Marino Arroyo<\/a>, catedr\u00e0tic de la UPC, investigador al CIMNE i col\u00edder de l\u2019estudi, lidera el grup Interf\u00edcies de materials tous i vius<\/a><\/strong> del CIMNE, que desenvolupa models computacionals de c\u00e8l\u00b7lules, teixits i materials bioinspirats<\/strong> per estudiar la invasi\u00f3 del c\u00e0ncer, la mec\u00e0nica epitelial i la morfog\u00e8nesi, unint la mecanobiologia amb aplicacions biom\u00e8diques.<\/p>\n <\/p>\n Per aprofundir en l’origen de les forces i formes dels teixits, aix\u00ed com per poder predir-les, l’equip d\u2019Arroyo<\/strong>, va desenvolupar models te\u00f2rics i simulacions que permeten anticipar com un patr\u00f3 concret d’orientacions cel\u00b7lulars acabaria transformant-se en una forma tridimensional espec\u00edfica.<\/p>\n <\/p>\n Segons explica, “els nostres models ens han perm\u00e8s examinar diferents hip\u00f2tesis i finalment identificar el mecanisme pel qual l’orientaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules condueix al plegat tridimensional dels teixits. A m\u00e9s, proporcionen una relaci\u00f3 quantitativa entre patr\u00f3 nem\u00e0tic i forma<\/strong>“, la qual cosa confirma que el sistema pot utilitzar-se com una plataforma predictiva de disseny morfol\u00f2gic de teixits.<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_video src=”https:\/\/cimne.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/MovieS28.mp4″ admin_label=”Deformed cellular monolayer, shown as a rendered visualisation.” _builder_version=”4.27.6″ _module_preset=”default” width=”50%” width_tablet=”50%” width_phone=”100%” width_last_edited=”on|desktop” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_video][et_pb_text admin_label=”Caption” _builder_version=”4.27.6″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” text_orientation=”center” custom_margin=”0px||25px||false|false” custom_padding=”0px||||false|false” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Monocapa cel\u00b7lular deformada, mostrada com una visualitzaci\u00f3 renderitzada<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.27.6″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n <\/p>\n Aquesta recerca \u00e9s una prova de concepte, per\u00f2 obre la porta a moltes aplicacions, com l’enginyeria de teixits<\/strong>, per crear estructures tridimensionals sense necessitat de bastides artificials; la rob\u00f2tica bioh\u00edbrida<\/strong>, que podria usar teixits vius deformables com actuadors biol\u00f2gics; o el disseny de materials vius intel\u00b7ligents<\/strong>, superf\u00edcies vives capaces de reconfigurar la seva forma i, potencialment, les seves propietats funcionals. <\/p>\n <\/p>\n A m\u00e9s de les seves possibles aplicacions, aquesta metodologia permet estudiar fen\u00f2mens presents en biologia real, com la formaci\u00f3 d’\u00f2rgans o el comportament d’alguns tumors. “\u00c9s una eina perfecta per entendre com els patrons d’orientaci\u00f3 cel\u00b7lular influeixen en la mec\u00e0nica i evoluci\u00f3 de teixits complexos<\/strong>“, afirma Xavier Trepat, professor de recerca ICREA a l’IBEC i col\u00edder de la recerca.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n![\"{%ALT_TEXT%}\"](\"https:\/\/cimne.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/Nematic_cellular_monolayer-rotated.jpg\")
C\u00e8l\u00b7lules que s’alineen i donen forma a teixits<\/strong><\/h3>\n
Simulacions que prediuen la forma final<\/strong><\/h3>\n
Un ventall d’aplicacions<\/strong><\/h5>\n