![\"Filera](\"https:\/\/cimne.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CLC_bicing_cimne.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La xarxa de bicicleta compartida de Barcelona ha impulsat la mobilitat activa entre la poblaci\u00f3<\/em><\/p>\n <\/p>\n Una nova publicaci\u00f3 del CENIT<\/a>, la Unitat d\u2019innovaci\u00f3 en transport del CIMNE, i el Centre for Liveable Cities <\/em>(CLC)<\/a> de Singapur mostra com una aproximaci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria a la mobilitat pot ajudar a les ciutats a maximitzar l\u2019impacte de les intervencions urbanes. Basada en el Marc d\u2019Habitabilitat del CLC (CLC\u2019s Liveability Framework<\/em>), la publicaci\u00f3 introdueix un m\u00e8tode pr\u00e0ctic per identificar i amplificar els beneficis comuns de les estrat\u00e8gies de mobilitat per a la salut, el medi ambient, l\u2019equitat i la vitalitat econ\u00f2mica<\/strong>.<\/p>\n A l\u2019article hi han participat els investigadors Sergi Sauri<\/a>, Paco Gaspar\u00edn Casajust<\/a>, Samra Sarwar, Alex Mumbr\u00fa Camprub\u00ed<\/a> i Mulia Andreas Pasaribu<\/a>, que han contribu\u00eft al desenvolupament del marc de treball, l\u2019an\u00e0lisi dels casos d\u2019estudi i la formulaci\u00f3 de recomanacions per integrar el c\u00e0lcul dels beneficis en el disseny i l\u2019avaluaci\u00f3 del projecte.<\/p>\n La mobilitat urbana sostenible \u00e9s un punt clau per abordar molts dels reptes que afronten les ciutats avui en dia, des del canvi clim\u00e0tic fins als riscos per a la salut i les desigualtats socials. Si les ciutats passen d\u2019una planificaci\u00f3 centrada en els cotxes a un disseny orientat a les persones<\/strong>, les ciutats poden reduir les emissions alhora que milloren l\u2019equitat, el benestar i l\u2019activitat local econ\u00f2mica. Aquests resultats estan interconnectats, de manera que les intervencions s\u2019han de dissenyar i avaluar tenint en compte aquesta interdepend\u00e8ncia.<\/p>\n Des de fa d\u00e8cades, la distribuci\u00f3 de l\u2019espai i les opcions per al transport p\u00fablic, la bicicleta i els despla\u00e7aments a peu han estat condicionats i limitats per una planificaci\u00f3 urbana que ha prioritzat la flu\u00efdesa del tr\u00e0nsit de vehicles de motor. Sovint, aix\u00f2 ha resultat en una pitjor qualitat de l\u2019aire, problemes de salut p\u00fablica i una reducci\u00f3 de la qualitat de vida. El sector del transport continua sent una font important d\u2019emissions i canviar la manera com ens movem per les ciutats \u00e9s essencial per assolir els objectius globals clim\u00e0tics i de salut.<\/p>\n Aquesta publicaci\u00f3 ofereix un marc pr\u00e0ctic per identificar, mesurar i amplificar els beneficis mutus<\/strong> de les estrat\u00e8gies de mobilitat. Argumenta que els projectes no nom\u00e9s haurien de ser jutjats pels costos, temps de viatge o emissions, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la seva contribuci\u00f3 a la salut p\u00fablica, la inclusi\u00f3 social i la vitalitat econ\u00f2mica local. El model combina indicadors quantitatius amb m\u00e8todes qualitatius<\/strong> per aconseguir captar l\u2019experi\u00e8ncia quotidiana<\/strong> de les persones i, aix\u00ed, ajudar als responsables pol\u00edtics a prioritzar les accions que generin m\u00faltiples beneficis alhora.<\/p>\n Els estudis de cas de Barcelona, Londres, Viena i Singapur<\/strong> il\u00b7lustren com la planificaci\u00f3 integrada i els m\u00e8todes d\u2019avaluaci\u00f3 ampliats donen lloc a millores mesurables en l\u2019habitabilitat. Cada exemple mostra com les intervencions en el transport alineades amb objectius urbans globals, com salut, equitat i clima, tenen resultats m\u00e9s clars i un suport p\u00fablic m\u00e9s s\u00f2lid.<\/p>\n Les recomanacions pr\u00e0ctiques que proposa la publicaci\u00f3 inclouen:<\/p>\n![\"Imatge](\"https:\/\/cimne.com\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/CLC_publication.jpeg\")
<\/p>\nMobilitat sostenible i benestar social: dues cares de la mateixa moneda<\/h3>\n
El cam\u00ed cap a la mobilitat integrada<\/h3>\n
\n