📅 Dimarts, 28 d’octubre de 2025
🕛 18 h CET
📍 Sala Cotxeres, Palau Robert (Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona)
✍🏽 Inscripció (places limitades)
Uneix-te a nosaltres en aquest seminari sobre Computació Quàntica a càrrec del nou titular de la Càtedra UNESCO en Mètodes Numèrics en Enginyeria de la UPC i el CIMNE, el professor Michael Ortiz.
L’acte inclourà la cerimònia oficial de traspàs de la Càtedra al professor Ortiz.
RESUM
Des dels seus inicis als anys 60, la mecànica computacional ha seguit de prop els avenços tant en mecànica teòrica i aplicada com en la computació científica. Va començar amb el desenvolupament bàsic dels elements finits i els seus solucionadors, amb poca atenció a la modelització de materials i la física dels sòlids. Tanmateix, ben aviat va emergir una visió més ambiciosa que incloïa el comportament no lineal dels materials, la dependència històrica i la dissipació, la termodinàmica acoblada i les transicions de fase, condicions extremes de temperatura, pressió i velocitat de deformació, i en general tot l’espectre del comportament constitutiu dels sòlids. Així, la mecànica computacional ha seguit les grans tendències en el camp de la mecànica de sòlids, incloent-hi la mecànica racional, la micromecànica i l’anàlisi multiescala, la quantificació de la incertesa i, més recentment, la ciència de dades i la computació quàntica. Els avenços revolucionaris en mètodes ab initio i en ciència experimental han transformat la mecànica de sòlids d’un camp empíric i amb escassetat de dades a un camp cada cop més ric en dades i fonamentat en la física. Aquest canvi de paradigma planteja nombrosos reptes fonamentals sobre com generar, gestionar i utilitzar les dades de materials per facilitar el descobriment, la predicció i el disseny. Sorgeixen qüestions matemàtiques i pràctiques profundes sobre com generar dades, com integrar-les en problemes de contorn, com garantir la precisió predictiva i la convergència de les solucions, entre altres. Recentment ha aparegut un nou paradigma potencialment transformador en la mecànica computacional: la computació quàntica. Els ordinadors quàntics, que operen amb principis físics i abstraccions completament diferents dels ordinadors digitals clàssics, tenen la capacitat única d’evolucionar simultàniament l’estat de tot un sistema quàntic, cosa que dona lloc al paral·lelisme quàntic i a la interferència. A més, l’entrellaçament quàntic permet representar sistemes de dimensionalitat enorme amb un nombre reduït de bits quàntics, o qubits. Malgrat aquestes possibilitats, les oportunitats d’aplicar la computació quàntica als problemes de mecànica computacional en general i, en particular, a la mecànica computacional basada en dades, continuen sent en gran part inexplorades. Els treballs exploratoris realitzats fins ara suggereixen que la computació quàntica pot accelerar exponencialment colls d’ampolla persistents en la mecànica computacional multiescala i basada en dades, acostant-los al terreny de la viabilitat i la pràctica.
PONENT
Professor Ortiz va obtenir el títol d’Enginyer Civil per la Universitat Politècnica de Madrid, Espanya, i els títols de màster i doctorat en Enginyeria Civil per la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Del 1984 al 1995 va ocupar un càrrec docent a la Divisió d’Enginyeria de la Universitat de Brown, on va desenvolupar recerca en mecànica de materials i mecànica computacional de sòlids. El 1995 es va incorporar com a Professor d’Aeronàutica a l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), on actualment és Professor Emèrit Frank i Ora Lee Marble d’Aeronàutica i Enginyeria Mecànica des de la seva jubilació el 2020. També ha estat Professor Adjunt i Timoshenko Fellow Distinguït en Enginyeria Mecànica a la Universitat de Stanford, ha ocupat la Càtedra de Recerca de Bonn a l’Institut de Matemàtiques Aplicades de la Universitat de Bonn, Alemanya, fins al 2024, i actualment ostenta la Càtedra UNESCO de Mètodes Computacionals en Enginyeria a la Universitat Politècnica de Barcelona. El Professor Ortiz ha rebut doctorats honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid i la Universitat de Glasgow. És membre de l’Associació Nord-americana de Mecànica Computacional, membre corresponent de l’Acadèmia Espanyola d’Enginyeria, membre electe de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Ciències, membre de l’Acadèmia Nacional d’Enginyeria dels EUA, i el 2018 va ser inclòs a l’Acadèmia d’Alumnes Distingits de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el Premi Internacional de Mecànica Computacional de la IACM (2002), la Medalla Ted Belytschko de la USACM (2007), el Premi inaugural Rodney Hill de la IUTAM (2008), el Premi Zienkiewicz de SEMNI (2011), la Medalla Timoshenko de l’ASME (2015), la Medalla John von Neumann de la USACM (2019) i la Medalla Ericksen de SIAM (2025).