La tarifació ha estat defensada durant molt de temps com un instrument adequat per a tractar les externalitats del transport. La tecnologia actual permet l'aplicació de sistemes tarifaris més sofisticats a uns costos de transacció assequibles. Tanmateix, els responsables polítics s'enfronten a nombroses restriccions i objectius polítics contraposats a l'hora de posar en pràctica sistemes de tarifació al transport. L'anàlisi de casos d'estudi des d'una òptica "second-best" contribueix a traduir idees dels marcs teòrics en consells pràctics per al disseny i avaluació de polítiques tarifàries. Aquesta tesi estudia alguns dels problemes essencials per a la definició d'esquemes tarifaris en infraestructures de transport amb tres assajos independents. Existeix una forta interdependència entre mobilitat i estructura urbana, especialment en els entorns urbans. Aquest fet causa friccions entre els instruments tarifaris per a fer front a les externalitats del transport urbà i altres distorsions dins de l'economia urbana, especialment les economies d'aglomeració i l'expansió urbana.La primera part de la tesi estudia aquesta qüestió en el context de l'aplicació de les polítiques d'aparcament en empresa a Barcelona. A través d'un model microeconòmic analític i una il·lustració numèrica per a l'àrea metropolitana de Barcelona s'estudien possibles polítiques que abordin les ineficiències associades a l'aparcament subvencionat per part de l'empresa. El model analític indica que l'eliminació del subsidi a l'aparcament en empresa té un efecte positiu en les economies d'aglomeració i l'expansió urbana. Els resultats de l'aplicació numèrica suggereixen que els beneficis econòmics estan dominats pels efectes d'aglomeració i, en menor mesura, pels efectes del transport i de l'ús del sòl. L'aplicació d'una tarifació mediambiental que afavoreixi l'adopció de tecnologies més netes en el transport públic sovint es confronta amb un dilema: la internalització dels costos mediambientals per part dels operadors de transport públic podria causar un canvi modal cap a formes de transport individuals amb una major petjada mediambiental. La segona part de la tesi analitza aquesta qüestió per als cànons d'accés a la infraestructura ferroviària a Europa. Els actuals cànons relatius al soroll i la contaminació atmosfèrica s'analitzen qualitativament per a determinar com s'aborden problemes específics del context ferroviari, incloent el seu entorn imperfectament competitiu i els possibles desplaçaments modals al transport per carretera. Aquesta anàlisi suggereix que el nivell de cànons ambientals pot augmentar-se en general, quan l'elasticitat creuada entre el ferrocarril i el transport per carretera és relativament baixa. A més, es conclou que el ventall de possibilitats de reducció d'externalitats hauria d'ampliar-se a través d'una major diferenciació dels cànons. Mentre que els peatges urbans s'utilitzen essencialment per a tractar les externalitats del trànsit urbà, l'aplicació dels peatges a escala regional o nacional sovint es considera un instrument financer. En aquest sentit, cal que el disseny d'una tarifació a la xarxa de carreteres interurbanes equilibri els objectius financers i de gestió de la demanda, i consideri condicions d'acceptabilitat pública, com l'equitat espacial. L'última part de la tesi tracta aquest problema en el context d'una reforma del sistema tarifari de carreteres a Catalunya. El model tarifari i la implementació proposada es basa en un estudi dels ingressos i costos per a la xarxa interurbana, i una anàlisi qualitativa del balanç entre la sostenibilitat financera, la gestió de la mobilitat i l'equitat espacial. L'avaluació detecta una incorrecta assignació de costos entre els usuaris de la carretera.